Utilización de redes sociales para la práctica pedagógica en la enseñanza superior impartida en Francia: perspectivas del educador y del estudiante

Abstract

Social networks were used within graduate eLearning French university courses over a three-year period (2007-2010) in order to explore and evaluate the relative advantages and challenges for the usage of such tools in higher education. All students involved were off-campus, and they were following curricula as part of a master's degree in Knowledge Management, Learning and eLearning within the Linguistics Department at Paul-Valéry Montpellier 3 University: http://www.univ-montp3.fr/metice/_masterprogaf/. A collaborative learning environment and an online community of practice were established by the authors (who were also the tutors of the course), and students were invited to use them to discuss pedagogical issues relating to eLearning practice via a private eLearning Exchange Network (eLEN, Marsh & Panckhurst, 2007, Panckhurst & Marsh, 2008a, 2008b, 2009, 2010), using the social networking tool Ning (http://www.ning.com). The aim of the three-year experiment was to place students at the core of the learning process and enable them to experience and reflect upon collaborative online learning while engaged in specific practical projects. This article describes and analyses the latest case study (2009-2010) and compares it with the previous four case studies. In case study 5, which ran from October 2009 to March 2010, there was significant change in the learning design (identified in Panckhurst & Marsh, 2009). A social learning object focus (Weller, 2008) was adopted and the pedagogical design was centred on specific imposed projects rather than on individual-led discussions. The authors were keen to check whether this shift would compromise diversity, autonomy, openness and interaction, which are keywords associated with network usage (Downes, 2008). This article addresses these considerations and discusses how tutor/educator roles are currently shifting from control to subtle influence and/or initial shaping (Siemens, 2010). Student/learner roles have also changed perspective, as teacher-centric pedagogy is replaced by peer-group management, collaborative sharing, autonomy and student responsibility.

Con el objetivo de estudiar y evaluar las ventajas y desventajas relativas de la aplicación de redes sociales en la enseñanza superior, se exploró, en un período de tres años (2007-2010), el uso de estas herramientas en los cursos de posgrado de aprendizaje electrónico impartidos en Francia. Todos los estudiantes que participaron en el estudio vivían fuera del campus y seguían el plan de estudios del máster en Gestión del conocimiento, aprendizaje y aprendizaje electrónico del Departamento de Lingüística de la Universidad Paul-Valéry de Montpellier 3: http://www.univ-montp3.fr/metice/_masterprogaf/. Las autoras (que también fueron las tutoras del curso) establecieron un entorno de aprendizaje en colaboración y una comunidad de práctica en línea, e invitaron a sus alumnos a utilizar estas herramientas para debatir cuestiones pedagógicas relacionadas con la práctica del aprendizaje electrónico utilizando una red privada de intercambio de aprendizaje electrónico (eLEN, Marsh et al., 2007; Panckhurst et al., 2008a, 2008b, 2009, 2010), mediante la herramienta de red social Ning (http://www.ning.com). El objetivo del experimento, que se desarrolló durante tres años, fue situar a los estudiantes en el centro del proceso de aprendizaje, permitiéndoles experimentar y reflexionar sobre el aprendizaje colaborativo en línea, y al mismo tiempo participar en proyectos prácticos específicos. Este artículo describe y analiza el último estudio de caso realizado (2009-2010) y lo compara con los cuatro estudios de caso anteriores. En el estudio de caso 5, que se llevó a cabo de octubre de 2009 a marzo de 2010, se produjo un cambio significativo en el diseño del aprendizaje (identificado en Panckhurst et al., 2009). Se prestó mayor atención al aprendizaje social (Weller, 2008), centrando el diseño pedagógico en proyectos asignados específicos y no en discusiones individuales. La finalidad de las autoras era comprobar si este cambio pondría en peligro la diversidad, la autonomía, la apertura y la interacción, que son palabras clave asociadas al uso de redes (Downes, 2008). Este artículo aborda estas consideraciones y analiza cómo se ha transformado el papel del tutor para pasar del control a la influencia sutil o a la configuración inicial (Siemens, 2010). El papel del estudiante también ha experimentado un cambio de perspectiva, ya que la pedagogía centrada en el profesor ha sido reemplazada por la gestión de un grupo de iguales, la puesta en común, la autonomía y la responsabilidad de cada alumno.

Amb l'objectiu d'estudiar i avaluar els avantatges i desavantatges relatius de l'aplicació de xarxes socials en l'ensenyament superior, es va explorar, en un període de tres anys (2007-2010), l'ús d'aquestes eines en els cursos de postgrau d'aprenentatge electrònic impartits a França. Tots els estudiants que van participar en l'estudi vivien fora del campus i seguien el pla d'estudis del màster de Gestió del coneixement, aprenentatge i aprenentatge electrònic del Departament de Lingüística de la Universitat Paul-Valéry de Montpeller 3: www.univ-montp3.fr/metice/_masterprogaf/. Les autores (que també eren les tutores del curs) van establir un entorn d'aprenentatge en col·laboració i una comunitat de pràctica en línia, i van convidar els alumnes a fer servir aquestes eines per a debatre qüestions pedagògiques relacionades amb la pràctica de l'aprenentatge electrònic utilitzant una xarxa privada d'intercanvi d'aprenentatge electrònic (eLEN, Marsh et al., 2007; Panckhurst et al., 2008a, 2008b, 2009, 2010), mitjançant l'eina de xarxa social Ning (http://www.ning.com). L'objectiu de l'experiment, que es va desenvolupar durant tres anys, era situar els estudiants en el centre del procés d'aprenentatge, permetent-los experimentar l'aprenentatge col·laboratiu en línia, reflexionar sobre aquest aprenentatge i alhora participar en projectes pràctics específics. Aquest article descriu i analitza l'últim estudi de cas fet (2009-2010) i el compara amb els quatre estudis de cas anteriors. En l'estudi de cas 5, que es va dur a terme de l'octubre del 2009 al març del 2010, es va produir un canvi significatiu en el disseny de l'aprenentatge (identificat a Panckhurst et al., 2009). Es va posar més atenció en l'aprenentatge social (Weller, 2008), centrant el disseny pedagògic en projectes assignats específics i no pas en discussions individuals. La finalitat de les autores era comprovar si aquest canvi posaria en perill la diversitat, l'autonomia, l'obertura i la interacció, que són paraules clau associades a l'ús de xarxes (Downes, 2008). Aquest article examina aquestes consideracions i analitza com s'ha transformat el paper del tutor per a passar del control a la influència subtil o a la configuració inicial (Siemens, 2010). El paper de l'estudiant també ha experimentat un canvi de perspectiva, atès que la pedagogia centrada en el professor ha estat reemplaçada per la gestió d'un grup d'iguals, la posada en comú, l'autonomia i la responsabilitat de cada alumne.