Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquest ítem: http://hdl.handle.net/10609/150884
Títol: TRADUCCIÓN PARA DOBLAJE: LA ADAPTACIÓN CULTURAL
Autoria: Bonilla Hinojosa, Laura
Director: Cánovas Méndez, Marcos
Resum: Per poder fer front a certs aspectes característics de la cultura d'origen que es reflecteixen tant en el text com en la imatge d'una pel·lícula, el traductor es debat entre estrangeritzar el text (utilitzar una tendència traductora que preservi els elements culturals de la cultura d'origen) o naturalitzar-lo (utilitzar una altra tendència traductora en la qual s'adaptin aquests elements a la cultura receptora). Aquells aspectes que poden ser decisius per a triar entre una tendència traductora o una altra són els referents culturals, l'humor o els jocs de paraules, ja que aquests poden ser molt difícils de traduir i conseguir que causin el mateix efecte que es pretenia amb el text original si la cultura meta no els coneix o entén. Així doncs, en aquest treball s'analitza la traducció de dos casos pràctics per aconseguir definir les característiques de cada tendència traductora i comprovar el producte resultant al triar entre una tendència o una altra: Austin Powers: Misterioso agente internacional (Austin Powers: International Man of Mistery), de 1997, i la segona película titulada Austin Powers: La espia que me achuchó (Austin Powers: The Spy that Shagged me), de 1999.
Paraules clau: tendència traductora, estrangerització, naturalització, referents culturals, humor, jocs de paraules, doblatge
Tipus de document: info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
Data de publicació: mai-2024
Llicència de publicació: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/  
Apareix a les col·leccions:Trabajos finales de carrera, trabajos de investigación, etc.

Arxius per aquest ítem:
Arxiu Descripció MidaFormat 
lbonillahTFG0524.pdf329,76 kBAdobe PDFThumbnail
Veure/Obrir
Comparteix:
Exporta:
Consulta les estadístiques

Els ítems del Repositori es troben protegits per copyright, amb tots els drets reservats, sempre i quan no s’indiqui el contrari.